Skip to content
Desembre 4, 2016 / uncami

Pulpos

Fa molt de temps que l’estiu ha passat. De fet…ja gairebé es nadal.Els nens però, encara ara, el tenen molt present. S’ho van passar tant bé amb els cosins i els amiguets que no hi ha setmana que no preguntin per Cunit, el Perelló o Salou. El que més els ha quedat a la memòria son les estones a la platja i a la mar. El famós pop Tintoso que el tiet va agafar en una sortida en barca a una cova de vora l’Ametlla de mar, és conversa recurrent dels sopars familiars de Ludwigsburg. Així, mentre el nen gran va gaudir de tota la aventura marinera, el petit no les tenia totes.

-Papa, hi ha peixos aquí a sota? – feia abans de tirar-se al mar per nadar fins a la cova.

-Home – contestava el pare – algun si que hi ha…

-I “taurones”?  – deia el petit sense veure-ho gens clar

-No! Els taurons estan als oceans.

– I medusas?

-Home…potser alguna si…però segur que no ens pica.

-A la tia la picó en la playa!

-No pateixis i tira’t

Després de insistir, el nen es tira però surt corrents de l’aigua per posar-se a sobre d’una petita taula de surf de porexpan.

-Volvemos? – pregunta a mig metre de la barca.

Al final, el pare aconseguirà convèncer el petit i arribaran a la cova i tocaran (el petit no) el pop que va agafar el tiet.

….

3 mesos més tard, van a donar una volta pel centre d’Stuttgart i troben una font. Els nen va a posar la ma dins l’aigua però la retira discretament i surt d’allà amb cara d’espant. Ha vist un peixet…

-Què passa, petit? – li pregunten els pares

-Nada

-Segur?

-Si…nada…pero…papa…hay pulpos aquí?

font

Juliol 8, 2016 / uncami

Qué quieres más, a mi, o al aguacate?

El nen petit avui s’ha portat especialment malament. I els pares l’han renyat, sobretot perquè en dues baralles, ha mossegat al seu cosí i al seu germà. La última, a la banyera abans de sopar. Els dos pares han mostrat el seu descontentament  i l’han castigat sense el ritual del vídeo abans d’anar a dormir.

El nen ha baixat a sopar i s’ha menjat les creps i la fruita. I mentre el pare i el nen gran feien el video, el nen petit s’ha quedat amb la mare, que, es menjava una mica d’amanida.

Tot i que ja feia una estona de la banyera i que semblava que ja estava tot oblidat perquè havien rigut amb son germà i havia fet un parell de conyes, (a vegades, els pares tenen la sensació – potser errònia- que els nens donen zero importància a les renyades) el nen pregunta a la mare, a qui veu menjant-se l’advocat amb delit.

-Mama, que quieres más, al aguacate o a mí?

-A tí mi amor!!!! – es desfà la mare- A tí y a tu hermano es a lo que más quiero del mundo!!!

-Aún si me porto muy mal? – fa amb un fil de veu.

-Claro, mi amor! – contesta la mare que ja se l’agafa en braços com si fos un monet – pero si te portas mal, te lo tengo que decir, verdad?

-Y aún si estoy muerto me querrás? – fa començant a plorar

-Sí, aun si te mueres…pero no te morirás hasta de aquí muchísimos años – prova de calmar la mare, sense sort, perquè el plor ja està desfermat.

-Pe-pe-pe-ro……si me…si me… mue-mue-mue-ro…..ya no te veré más!!!!!!

La mare l’abraça i li dona mil petons.

Juliol 3, 2016 / uncami

EM i Brexit

Fa més d’un mes que el blog no s’actualitza amb noves entrades. I en part en te la culpa la EM (Europa Meisterschaft – L’Eurocopa) El que ha Catalunya passa sense pena ni glòria, i a Espanya ningú més en parla després de que quedi eliminada la roja, aquí, a Alemanya, és sempre un esdeveniment. Segurament la multiculturalitat de la zona d’ Stuttgart i rodalies (com Ludwigsburg) hi te a veure. I els pares i els nens, tot i que la majoria dels partits son horribles, s’hi han contagiat. Sobretot amb la selecció islandesa i els seus càntics.

I amb la alemana…es clar…i amb la espanyola…i, de fet, amb totes…
El Lidl, el Rewe, el Kaufland….tots regalen cromos dels jugadors o de les seleccions i els nens ho tenen gairebé tot…

 

IMG_1497

Així no es d’estranyar que quan els pares parlen del Brexit d’Anglaterra, el nen gran pregunti si el tal Brexit juga a la defensa. Els pares naturalment li expliquen, que els anglesos havien de votar sobre un tema molt important.Si volien sortir o no de la Unió Europea. Els pares afegeixen tres o quatre frases per explicar què és i què fa la unió europea que ni tan sols ells entenen. El nen, es clar, fa la pregunta clau per entendre tot el procés.

-I què va votar el Wayne Rooney?

 

 

 

Mai 11, 2016 / uncami

“April macht was er will”

“En abril aguas mil”, tindria la rèplica alemanya que diu que l’abril fa el que vol.

I ho han descobert aquest any. En tot el seu esplendor.

Ara que estem al maig i que sembla que comença la bonança, els pares pensen que ja tocava!

A finals de maig i principis d’abril els nens van fer la festa d’aniversari del nen gran. Una mega-Party Star Wars que mereix una entrada especial. I la van poder fer en màniga de camisa.

Se les prometien felices…fins que va venir la pluja i no va marxar fins a fi de mes.

La visita dels avis de Cunit (amb visita Nürnberg inclosa) i de la iaia del Perelló van ser un pèl passades per aigua..I quan semblava que la cosa millorava….va…i es posa a..Nevar!!!! Sí….Sant Jordi passat per la neu! Tota la tornada del viatge cap a Hof (Veure “La llegenda de Sant Jordi) nevant…

Per sort, allà, el temps els va donar una treva i van poder gaudir dels cosins i dels boscos alemanys…

IMG_20160424_115105

IMG_20160424_115908

I l’endemà, dilluns, quan el temps semblava que havia d’anar a millor i el pare, optimista de mena, havia agafat la bici per anar a treballar, es va trobar que la última nevada de l’any, a forma de colofó de mes, li va caure literalment a sobre. Moll fins a llocs insospitats i penellons als peus, va arribar a la feina com va poder. El va reconfortar veure que no havia estat l’únic passarell que, en comptes de mirar el cel, havia consultat l’App Wether.com.

IMG_20160426_080437

L’últim dia del mes, va ploure per la nit, com no podia ser d’una altra manera. El nen petit es va desvetllar i va anar al llit dels pares.

– Mama, mama – va demanar – existen los Star Wars? 

La mare dormida el tranquilitza

-No….son solo cuentos…a dormir…venga

Mama, mama – insisteix movent les mans – existen los robots que se mueven así?

-No….salen de la imaginación de alguién….va…ponte para dormir…que es muy tarde…

– Mama, mama – segueix donant-li voltes – Y nosotros? Existimos nosotros?

Abril 28, 2016 / uncami

La llegenda de Sant Jordi

El 23 d’abril la família se’n va a visitar al germà de la mare que viu a la vora de Hof, també a Alemanya, a 3h i mitja en cotxe.

Tenen moltes ganes de veure’ls. Saben que tot i la dificultat de la situació (encara no fa ni un any que hi viuen i hi han anat amb els fills de 12 – 9 i 5 anys.) ho porten la mar de bé.

De ben segur que la processó va per dins (el pare recorda els primers mesos a Ludwigsburg) però tu, a la cunyada se la veu contenta i els nens s’estan integrant… i això, és la clau de tot plegat. El cunyat treballa. I en el cas de viure a l’estranger, aquesta és la part fàcil. Seure davant un ordinador o assistir a reunions és fa igual a Espanya, a Alemanya i a la Xina popular.

Volen marxar molt d’hora per arribar abans de dinar. A les 09:00 tenen marcada la sortida. El pare, doncs, no podrà anar a comprar les roses per la mare i per la iaia sudokera/futbolera (Que fa un parell de setmanes que està per casa i amb la que han patit la eliminació de la champions del Barça.)

Normalment no acostuma a ser previsor, però el divendres, el pare ha pogut sortir un pèl més d’hora de la feina i s’ha recordat  d’anar a comprar un llibre per cadascú. Per les roses no hi ha temps.

IMG_1115

Mentre esmorzen, el pare treu els llibres i explica la llegenda de Sant Jordi als petits. El gran ja se la sap i va fent comentaris a cada pas. Al petit li ve de nou. El pare anuncia la arribada de Sant Jordi, el salvador de la princesa…I comencen la lluita ferotge. El drac dolent ataca i Sant Jordi, valent, no retrocedeix ni un mil·límetre i amb l’escut rebutja totes les escomeses. Amb tot el valor i el coratge, sense por als raigs de foc que escup el malvat drac, agafa la llança i…

-Mira, mira – adverteix el germà gran al petit – ahora viene lo super triste!

El pare continua. Sense canviar el final. El drac mor. I si, el pare també troba que es trist i que potser, l’any que ve el conte acaba d’una altra manera.

Sant Jordi fereix el drac amb la seva llança màgica. De la sang surt una rosa que desfà l’encanteri que feia que el drac fos dolent.

A partir d’aquell dia, es converteix en guardià de la ciutat i els habitants de Montblanc viuen feliços i mengen molts anissos.

Març 22, 2016 / uncami

El compte enrere

Ha acabat el training de futbol. Els nens tenen una gana de por i el pare-trainer està fet pols i vol arribar a casa. 2 hores d’entrenament amb 15 peques la primera hora i 16 la segona el deixa baldat. Els nens mengen un plàtan i parlen de quants gols han fet cadascú.  Hi ha un moment de silenci.

-Papa – fa el petit – sabes qué?

-Què? – respon el pare

-Quiero que la noche venga rápido porqué así vendran antes los avis.

-Si…yo también – fa el nen gran.

-Nois, això que heu dit és molt bonic – fa el pare.

Encara queden 2 dies per a què vinguin els avis. A veure si passen ràpid.

Març 21, 2016 / uncami

Eleccions

-Las seis y tlenta y tlesfa el nen de 4 anys, que, des de que te clar com funcionen els nombres de dos xifres no para de donar la hora del rellotge digital del menjador.

-Te raó –  pensa el pare que, fins feia dos segons estava ves a saber tu a quina lluna (la mare aprofitaria el comentari per rematar en planxa i dir un “com sempre”). Toca fer el sopar dels petits. Poca cosa que han berenat de tot: Truita de tonyina, tomàquets i pa amb formatge. El pare pensa en posar un programa especial eleccions a la tele (segur que n´hi ha algun) però s´ho repensa. Quan se´n vagin a dormir…no ve d´aquí…fins feia un parell d´hores no sabia ni que hi havia eleccions!!

-Las seis y tlenta y cuatlo – recorda el nen de 4 anys

I es que, aquell diumenge va ser dia d’eleccions a Baden Württemberg…que vindrien a ser com les eleccions a la generalitat. Potser, si cap, més importants, perquè aquí els Lands tenen molta més autonomia que a Espanya. Doncs això, dia gran….i va, i el pare se n’assabenta el mateix dia de la votació!

Està clar…no poden votar…i perd una part de la gràcia…però no treu que hagin d’estar un pel informats…no? Així doncs, el pare se n’assabenta mentre dinen amb uns amics que han arribat un pel tard al restaurant perquè han aprofitat per anar a votar…aiaiaiai…El pare normalment se les dona de ben informat. Avui, no hi ha excusa que valgui.

-Papa-fa ara el nen gran, que deu veure´l despistat per tot plegat- has puesto huevo en esta tortilla?

El pare riu però no deixa de pensar en el fet que se li ha passat del tot la votació. I pensa que diu força del caràcter reservat dels teutons, que al cafè o a la cantina, cap dels companys de feina del pare, no hagi tret ni una vegada el tema de les eleccions.

-Las seis y tlenta y cinco!

…Al final el pare no mirarà cap especial de la tele i esperarà a saber el resultat l’endemà…al diari que comprarà al forn de pa.

vorl_ergebnis_ltw16

Explicació pels no iniciats:

Die Grünen: Els verds (si, en la regió dels cotxes, guanyen els verds)

CDU: La Merkel (els conservadors)

AfD: Els xenòfobs ja estan aquí. (l´extrema dreta…aiaiaiai….)

SPD: Els socialistes

FDP: Els lliberals (Ciutadans)

Die Linke: L´esquerra alternativa (però no verda…).

 

-Las seis y tlenta y seis!

 

%d bloggers like this: