Skip to content
febrer 2, 2017 / uncami

La dent

Els nens juguen a Hòquei herba al HC Ludwigsburg. A l’hivern es converteix en hoquei pista. És com el hoquei patins, però sense patins. Tot i així te la seva gràcia i els nens s’ho passen la mar de bé. El club es bastant gran (i ben organitzat) i els “profis” juguen a la segona Bundesliga d’herba i a la primera al hoquei pista. Ah…i son els entrenadors de la canalla!

Tot molt bé. El hoquei només té un problema. Entre el pal (Schläger) i les pilotes dures com una mala cosa, les dents van que volen. Per això, de ben petits, els nens van amb protectors bucals als entrenaments i als partits.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El petit entrena els divendres (amb protector bucal) i la mare i el nen gran miren. Aquest, s’avorreix d’espectador i comença a tocar la moral a la mare. No porten res per jugar. La mare xerra amb una altra mare catalana. El nen veu que no aconseguirà res i busca una altra distracció. Veu un altre noi que està amb un hoquei Schläger a la ma i una pilota al peu. Anirà a jugar amb ell…

Va cap allà…s’apropa…li va a tocar l’esquena…l’altre es gira amb el pal a la mà i…paaaam…pal a la boca i tros de dent que surt volant.

El nen no plora. Va cap a la mare que no s’ha adonat de res.

-Mama, mira…

img_20161108_170504_2

A la mare se li escapa un crit…i potser un parell més…alterada li pregunta al nen com ha estat i s’aixeca decidida a cantar-li la canya a l’autor del pinyo. El fill, ara una mica espantat, li explica que l’altre no ha fet volent.

La mare segueix fent crits…

Per allà passa una dentista i li diu que, si tot va bé, en uns 10 dies es sabra si la dent es mor o no.

Li recomana anar al dentista quan abans millor i mirar que no se li mogui.

La mare està desesperada i va d’aquí cap allà. Li mira i li remira la dent. Li toca i veu que es mou…Argh!!! i se li escapa un altre crit. El nen, ara sí es posa a plorar.

El pare truca per saber si els passa a recollir i la mare te la suficient enteresa per no dir res.

Quan arriba a casa, el nen li riu. El pare, per variar no es fixa en res. Fins a tres vegades, li diu si no li veu alguna cosa extranya. Al final ho veu i també es posa les mans al cap.

Per sort, la mare d’un amiguet del nen es dentista i els convida a anar a la consulta el mateix dissabte.

Li posen una pasta a la dent i…llest…com nou! 1 mes després la dent segueix igual de blanca que sempre. Un mini-ensurt més a la saca.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

 

gener 29, 2017 / uncami

El mart

-Papa, qui ha fet el mart? – pregunta el nen petit de bon matí al pare mentre aquest es dutxa. Ell no l’enten per l’aigua i li fa tornar a repetir. Com segueix no captant-ho i el nen torna a repetir el mateix, apaga l’aigua, obre la mampara i li fa repetir.

-Papa, quien ha hecho el mart?

-Què vols dir, qui ha fet el què?

-El mart…papa. On hi han peixos. L’ha fet algun home?

-No…el mar sempre ha estat aquí! – diu el pare, que no te una resposta millor

-I d’on surt?-insisteix el petit de cinc anys.

-Home, doncs de fet el mar no surt d’enlloc. De fet, nosaltres vivim gràcies a que hi ha mar. – El pare l’intenta vendre la idea de que la vida surt de l’aigua. El nen entent que el pare no li contesta el que pregunta.

Ah..si…ya lo sé! – crida el nen com si hagués vist la llum – Surt dels rius!

-Molt bona! – li diu el pare, pensant que la explicació del nen era més bona que no pas la seva. I quan ja es pensa que el nen ja ha saltat a una altra cosa, li diu.

-O potser de la pluja!

-També es molt bona. – I el pare, orgullós del 2-0 del seu fill, se’n va a explicar-ho a la mare.

Desembre 4, 2016 / uncami

Pulpos

Fa molt de temps que l’estiu ha passat. De fet…ja gairebé es nadal.Els nens però, encara ara, el tenen molt present. S’ho van passar tant bé amb els cosins i els amiguets que no hi ha setmana que no preguntin per Cunit, el Perelló o Salou. El que més els ha quedat a la memòria son les estones a la platja i a la mar. El famós pop Tintoso que el tiet va agafar en una sortida en barca a una cova de vora l’Ametlla de mar, és conversa recurrent dels sopars familiars de Ludwigsburg. Així, mentre el nen gran va gaudir de tota la aventura marinera, el petit no les tenia totes.

-Papa, hi ha peixos aquí a sota? – feia abans de tirar-se al mar per nadar fins a la cova.

-Home – contestava el pare – algun si que hi ha…

-I “taurones”?  – deia el petit sense veure-ho gens clar

-No! Els taurons estan als oceans.

– I medusas?

-Home…potser alguna si…però segur que no ens pica.

-A la tia la picó en la playa!

-No pateixis i tira’t

Després de insistir, el nen es tira però surt corrents de l’aigua per posar-se a sobre d’una petita taula de surf de porexpan.

-Volvemos? – pregunta a mig metre de la barca.

Al final, el pare aconseguirà convèncer el petit i arribaran a la cova i tocaran (el petit no) el pop que va agafar el tiet.

….

3 mesos més tard, van a donar una volta pel centre d’Stuttgart i troben una font. Els nen va a posar la ma dins l’aigua però la retira discretament i surt d’allà amb cara d’espant. Ha vist un peixet…

-Què passa, petit? – li pregunten els pares

-Nada

-Segur?

-Si…nada…pero…papa…hay pulpos aquí?

font

Juliol 8, 2016 / uncami

Qué quieres más, a mi, o al aguacate?

El nen petit avui s’ha portat especialment malament. I els pares l’han renyat, sobretot perquè en dues baralles, ha mossegat al seu cosí i al seu germà. La última, a la banyera abans de sopar. Els dos pares han mostrat el seu descontentament  i l’han castigat sense el ritual del vídeo abans d’anar a dormir.

El nen ha baixat a sopar i s’ha menjat les creps i la fruita. I mentre el pare i el nen gran feien el video, el nen petit s’ha quedat amb la mare, que, es menjava una mica d’amanida.

Tot i que ja feia una estona de la banyera i que semblava que ja estava tot oblidat perquè havien rigut amb son germà i havia fet un parell de conyes, (a vegades, els pares tenen la sensació – potser errònia- que els nens donen zero importància a les renyades) el nen pregunta a la mare, a qui veu menjant-se l’advocat amb delit.

-Mama, que quieres más, al aguacate o a mí?

-A tí mi amor!!!! – es desfà la mare- A tí y a tu hermano es a lo que más quiero del mundo!!!

-Aún si me porto muy mal? – fa amb un fil de veu.

-Claro, mi amor! – contesta la mare que ja se l’agafa en braços com si fos un monet – pero si te portas mal, te lo tengo que decir, verdad?

-Y aún si estoy muerto me querrás? – fa començant a plorar

-Sí, aun si te mueres…pero no te morirás hasta de aquí muchísimos años – prova de calmar la mare, sense sort, perquè el plor ja està desfermat.

-Pe-pe-pe-ro……si me…si me… mue-mue-mue-ro…..ya no te veré más!!!!!!

La mare l’abraça i li dona mil petons.

Juliol 3, 2016 / uncami

EM i Brexit

Fa més d’un mes que el blog no s’actualitza amb noves entrades. I en part en te la culpa la EM (Europa Meisterschaft – L’Eurocopa) El que ha Catalunya passa sense pena ni glòria, i a Espanya ningú més en parla després de que quedi eliminada la roja, aquí, a Alemanya, és sempre un esdeveniment. Segurament la multiculturalitat de la zona d’ Stuttgart i rodalies (com Ludwigsburg) hi te a veure. I els pares i els nens, tot i que la majoria dels partits son horribles, s’hi han contagiat. Sobretot amb la selecció islandesa i els seus càntics.

I amb la alemana…es clar…i amb la espanyola…i, de fet, amb totes…
El Lidl, el Rewe, el Kaufland….tots regalen cromos dels jugadors o de les seleccions i els nens ho tenen gairebé tot…

 

IMG_1497

Així no es d’estranyar que quan els pares parlen del Brexit d’Anglaterra, el nen gran pregunti si el tal Brexit juga a la defensa. Els pares naturalment li expliquen, que els anglesos havien de votar sobre un tema molt important.Si volien sortir o no de la Unió Europea. Els pares afegeixen tres o quatre frases per explicar què és i què fa la unió europea que ni tan sols ells entenen. El nen, es clar, fa la pregunta clau per entendre tot el procés.

-I què va votar el Wayne Rooney?

 

 

 

Mai 11, 2016 / uncami

“April macht was er will”

“En abril aguas mil”, tindria la rèplica alemanya que diu que l’abril fa el que vol.

I ho han descobert aquest any. En tot el seu esplendor.

Ara que estem al maig i que sembla que comença la bonança, els pares pensen que ja tocava!

A finals de maig i principis d’abril els nens van fer la festa d’aniversari del nen gran. Una mega-Party Star Wars que mereix una entrada especial. I la van poder fer en màniga de camisa.

Se les prometien felices…fins que va venir la pluja i no va marxar fins a fi de mes.

La visita dels avis de Cunit (amb visita Nürnberg inclosa) i de la iaia del Perelló van ser un pèl passades per aigua..I quan semblava que la cosa millorava….va…i es posa a..Nevar!!!! Sí….Sant Jordi passat per la neu! Tota la tornada del viatge cap a Hof (Veure “La llegenda de Sant Jordi) nevant…

Per sort, allà, el temps els va donar una treva i van poder gaudir dels cosins i dels boscos alemanys…

IMG_20160424_115105

IMG_20160424_115908

I l’endemà, dilluns, quan el temps semblava que havia d’anar a millor i el pare, optimista de mena, havia agafat la bici per anar a treballar, es va trobar que la última nevada de l’any, a forma de colofó de mes, li va caure literalment a sobre. Moll fins a llocs insospitats i penellons als peus, va arribar a la feina com va poder. El va reconfortar veure que no havia estat l’únic passarell que, en comptes de mirar el cel, havia consultat l’App Wether.com.

IMG_20160426_080437

L’últim dia del mes, va ploure per la nit, com no podia ser d’una altra manera. El nen petit es va desvetllar i va anar al llit dels pares.

– Mama, mama – va demanar – existen los Star Wars? 

La mare dormida el tranquilitza

-No….son solo cuentos…a dormir…venga

Mama, mama – insisteix movent les mans – existen los robots que se mueven así?

-No….salen de la imaginación de alguién….va…ponte para dormir…que es muy tarde…

– Mama, mama – segueix donant-li voltes – Y nosotros? Existimos nosotros?

Abril 28, 2016 / uncami

La llegenda de Sant Jordi

El 23 d’abril la família se’n va a visitar al germà de la mare que viu a la vora de Hof, també a Alemanya, a 3h i mitja en cotxe.

Tenen moltes ganes de veure’ls. Saben que tot i la dificultat de la situació (encara no fa ni un any que hi viuen i hi han anat amb els fills de 12 – 9 i 5 anys.) ho porten la mar de bé.

De ben segur que la processó va per dins (el pare recorda els primers mesos a Ludwigsburg) però tu, a la cunyada se la veu contenta i els nens s’estan integrant… i això, és la clau de tot plegat. El cunyat treballa. I en el cas de viure a l’estranger, aquesta és la part fàcil. Seure davant un ordinador o assistir a reunions és fa igual a Espanya, a Alemanya i a la Xina popular.

Volen marxar molt d’hora per arribar abans de dinar. A les 09:00 tenen marcada la sortida. El pare, doncs, no podrà anar a comprar les roses per la mare i per la iaia sudokera/futbolera (Que fa un parell de setmanes que està per casa i amb la que han patit la eliminació de la champions del Barça.)

Normalment no acostuma a ser previsor, però el divendres, el pare ha pogut sortir un pèl més d’hora de la feina i s’ha recordat  d’anar a comprar un llibre per cadascú. Per les roses no hi ha temps.

IMG_1115

Mentre esmorzen, el pare treu els llibres i explica la llegenda de Sant Jordi als petits. El gran ja se la sap i va fent comentaris a cada pas. Al petit li ve de nou. El pare anuncia la arribada de Sant Jordi, el salvador de la princesa…I comencen la lluita ferotge. El drac dolent ataca i Sant Jordi, valent, no retrocedeix ni un mil·límetre i amb l’escut rebutja totes les escomeses. Amb tot el valor i el coratge, sense por als raigs de foc que escup el malvat drac, agafa la llança i…

-Mira, mira – adverteix el germà gran al petit – ahora viene lo super triste!

El pare continua. Sense canviar el final. El drac mor. I si, el pare també troba que es trist i que potser, l’any que ve el conte acaba d’una altra manera.

Sant Jordi fereix el drac amb la seva llança màgica. De la sang surt una rosa que desfà l’encanteri que feia que el drac fos dolent.

A partir d’aquell dia, es converteix en guardià de la ciutat i els habitants de Montblanc viuen feliços i mengen molts anissos.

%d bloggers like this: